Dona, d’aquí a un temps / Woman, after a while

POSTED IN classic poetry, translated Spanish-English January 5, 2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dona, d’aquí a un temps

 

Dona, d’aquí a un temps,
després de tu i de mi
i de les flors marcides,
¿què en serà, d’aquest dormitori
on ens hem estimat?

¿I què en serà, del mirall,
del penja-robes, del balancí,
del retrat de nuvis que tira a magenta,
de les fines esberles
del guix, que han absorbit
el nostre alè, la mortal malaltia?
Ah, no ho sé!

En canvi sé una cosa
més gran i més antiga: passaran milers d’anys
i, no ho dubtis, tornaré a escriure
en aquest paper
per primer cop com ara
les mateixes preguntes.

Màrius Sampere
…………………………………………………………..
Woman, after a while,
after you and me
and the cursed flowers,
what will become of this bedroom
where we’ve loved one another?

And what will become of the mirror,
of the hanged clothes, of the rocking chair,
of the bridal portrait with magenta shades,
the fine gypsum dust
from the plaster,
for they have absorbed
our breath, the deadly illness?
Oh, I do not know!

Instead I know one thing
greater and older: thousands of years will pass
and, have no doubts, I will write again
on this paper
as if for the first time
the same questions.

Maria Magdalena